Sorolla, el color del mar

Encara que amb cert retard, vull deixar constància en el meu bloc de la visita familiar que vam efectuar en el Caixa Fòrum Barcelona el passat mes de juliol (què lluny  queden les vacances ja!).

Vam fruir d’una visita poc convencional. En el marc de l’activitat Paraules a la riba (del mar de Sorolla) , vam fer un recorregut guiat amb la poeta Lali Àlvarez i la performer Diana Pla. La Diana, caracteritzada com un dels personatges femenins retratats pel pintor valencià, ens va portar davant de diversos quadres i reclamava als visitants paraules que ens inspiressin les pintures. En breus instants, la Lali improvisava un poema que escrivia a màquina, recitava i regalava a algun dels espectadors, davant la mirada atònica i entusiasta dels participants en l’activitat.

Espriu, he mirat aquesta terra

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Salvàvem els mots

de la nostra llengua

el meu poble i jo.

Encara esteu a temps de veure l’exposició del CCCB amb què es tanca l’Any Espriu celebrat l’any passat arran de la commemoració del centenari del seu naixement. He de confessar que no he estat gaire al cas de la commemoració, però arran d’una primera visita que vaig fer enguany el mes de gener (n’he fet una segona més pausada el passat mes de febrer) he dedicat aquests dos primers mesos de l’any a llegir i rellegir algunes de les seves obres (un parell d’antologies de narracions i poesia, i la seva obra teatral Antígona).

L’exposició, que es pot veure fins al 16 de març, constitueix una excel·lent manera d’aproximar-se a la vida i obra de l’autor català més destacat del segle XX, almenys el que més repercussió va aconseguir a tota la Península i que, fins i tot, va ser proposat com a candidat al Premi Nobel de Literatura de l’any 1971.

Georges Méliès: la màgia del cinema

cartell de l’exposició al Caixa Forum  amb el dibuix de la famosa escena del curtmetratge “Le Voyage dans la Lune”

Aquest cap de setmana hem tingut l’oportunitat de visitar en família l’exposició que es celebra al Caixa Forum de Barcelona sobre Georges Méliès i el món del cinema.

Ha estat un autèntic plaer endinsar-se durant uns instants en el món màgic i fantasiós del cineasta francès. L’exposició està organitzada al voltant de diversos espais on es recullen els precedents (ombres xineses, llanterna màgica, fantasmagories, il·lusionisme, màgia…) del món fantasiós que recreà l’actor i realitzador francès en les seves pel·lícules. El plat fort de l’exposició, per descomptat, el constitueix la projecció de diversos curtmetratges que, amb la seva precarietat i ingenuïtat, donen resposta al més profund dels nostres éssers: la necessitat de la fantasia en les nostres vides. No us la perdeu! Teniu de temps fins al 24 de juny!

Enllaç a l’apartat del web de Caixa Forum on es presenta l’exposició amb un vídeo

una còpia del famós curtmetratge “Le Voyage dans la Lune” colorejada a mà i recentment restaurada s’havia conservat miraculosament en l’arxiu de la Filmolteca de Catalunya

Al final de l’exposició també es pot contemplar una breu projecció d’algunes escenes de La invención de Hugo, la pel·lícula de Martin Scorsese que va fer en homenatge al genial realitzador i actor francès, i que vaig ressenyar en aquest mateix bloc ara fa una mica més d’un any. Com passa el temps!

cartell de la pel·lícula de Martin Scorsese, guanyadora de 5 Òscars

Runas Maiyupi (La gente del río) de Josep Íñigo

   ¿cuál de los cuatro caminos / me va a llevar a lo hermoso?

algunas de las canoas que utilizaron Josep y sus acompañantes por el río Napo

Para encontrar lo no hallado hay que escoger el camino, dice la preciosa canción que canta Quico Pi de la Serra en el vídeo que Josep ha realizado como promoción de su exposición en el CAP Drassanes sobre los habitantes del río Napo. Josep Íñigo, además de amigo personal, es un magnífico fotógrafo que hace tiempo que se dedica a esto de recoger instantáneas por donde quiera que va. Viajero empedernido, ha visitado lugares recónditos y perdidos a lo largo y lo ancho de nuestro mundo. Fruto de estos viajes, Josep nos regala la vista con las fotografías que ha sido capaz de captar hábilmente con su inseparable cámara.

La exposición Runas Maiyupi se enmarca en una labor de colaboración habitual de Josep con la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes (hace tiempo que Josep participa en la difusión de las tareas de la Asociación de los Amigos de las Personas afectadas por la Enfermedad de Chagas, con quien colabora la unidad). En este marco, la exposición cobra pleno sentido.

Pilarin, 50 anys dibuixant per a tots al Palau Robert

imatge de l’exposició al Palu Robert

Ja fa un temps que vam aprofitar un dissabte a la tarda per visitar l’exposició de la Pilarin al Palau Robert, en homenatge al seu 50 aniversari professional. A la Sala 1 s’exposen tot tipus de dibuixos i il.lustracions de la dibuixant vigatana i resulta certament entranyable passejar-se per entre els llibres i papers il.lustrats per la veterana dibuixant. No és cap exageració, afirmar que els dibuixos de la Pilarin formen part de la memòria col.lectiva de molts de nosaltres. Encara que em vaig criar en un ambient bàsicament castellà, amb el pas del temps i la criança de les meves filles, he anat incorporant els personatges més significatius de la Pilarin, o si més no, reconeixent-los fàcilment pel seu traç tan característic.

ELS BALLETS RUSSOS DE DIAGUILEV (1909/1929)

QUAN L’ART BALLA AMB LA MÚSICA

detall d’un vestit dissenyat per Mihaïl Larionov per a El Bufó

Durant aquest mes de desembre he tingut l’oportunitat de visitar l’exposició que s’està exhibint a Caixa Fòrum de Barcelona sobre els Ballets Russos de Diàguilev. Aquest empresari cultural va crear a principis del segle XX una de les companyies de dansa més rellevants i influents en les arts dels nostres temps.

He pogut passejar per les sales del museu i contemplar fotografies, cartells, programes de mà, l’ampli vestuari que lluïen els ballarins i ballarines en els seus espectacles, esbossos dels escenaris… Hi ha un espai on els més petits poden fer una activitat manual i convertir-se en dissenyadors de roba o d’escenografia del ballet L’ocell de foc. A més, en una de les petites sales es poden contemplar algunes filmacions de ballets i, a prop del final, un atractiu audiovisual sobre la influència mútua dels Ballets russos i la cultura espanyola.
[Borodin_Danzas polovotsianas]