Category Archives: Teatre

Doña Rosita la soltera en el TNC

una espléndida Nora Navas represnta a doña rosita en el TNC

una espléndida Nora Navas representa a Doña Rosita en el TNC

El pasado fin de semana tuvimos la suerte de asistir a la representación de la obra de Federico García Lorca, dirigida por Joan Ollé en el Teatre Nacional de Catalunya. Y hablo de suerte porque pienso que, sin lugar a dudas, asisitimos a una de las representaciones de la temporada.

Magníficamente dirigida e interpretada (extraordinario el trío femenino principal, especialmente Mercè Arànega en el papel del Ama), con una excelente puesta en escena (vestuario, iluminación, escenografía…) y un Paco Ibáñez en estado de gracia cantando el poema de la rosa mutabile, Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores se revela como una maravillosa experiencia de 1 hora 40 minutos donde se conjugan el humor, el drama y una inmensa ternura que solo un genio poético y dramático como el de García Lorca es capaz de concebir.

Continua llegint

Anuncis

Boig per tu al Teatre Barts

portada del musical que es representa al Teatre Barts

Diumenge passat vam anar a veure el musical amb les cançons de Sau, dirigit per Ricard Reguant i musicalment per Pep Sala. Es tractava d’un regal de Reis i vam passar tota la familia una estona agradable i entretinguda recuperant temes com “El tren de mitjanit”, “És inútil continuar” o “Boig per tu”. La història no és res de l’altre món: un grup de joves que parlen, riuen i discuteixen, se senten atrets i es rebutgen i, sobretot, canten i ballen sense parar. Un petit fil argumental cohesiona la història: el malentès entre la parella principal que, com no podia ser d’una altra manera, s’acaben reconciliant en un final feliç.

Els joves intèrprets no ho fan malament, representen el seu paper amb dignitat i fins i tot algun d’ells sorprèn per la seva veu o per la seva vis còmica. L’escenografia és senzilla, però efectiva, amb una immensa lluna plena que presideix l’obra, i la música està interpretada amb encert i en directe. El moment emotiu de l’espectacle, l’homenatge que se li fa al líder del grup, Carles Sabater, mort ara fa gairebé 15 anys.

Continua llegint

Diumenge atapeït

logo colla jove de barcelona

logo colla jove de barcelona

El passat diumenge 16 de juny, després de gairebé 2 mesos sense participar en cap diada, vam tenir l’ocasió de fruir d’una jornada més que destacada. En el marc de la Festa Major de Sant Gervasi i acompanyats per la colla de Badalona, la Jove de Barcelona va protagonitzar una actuació brillant amb pd4, 4d7p, 4d7, 3d7, pd5. La Laura va fer d’acotxadora en el 3d7 (veure foto) i jo vaig col.laborar en diverses posicions a la pinya.

Malgrat que va fer molta calor i el terreny era tot de sorra, vam acabar molt satisfets (i cansats!). Feia molt temps que no havíem pogut participar en cap diada (la nostra darrera participació es remet al 21 d’abril a les Festes de la Primavera de L’Hospitalet) i la nostra assistència als entrenaments no sempre és del tot regular.

Ballant la polka en acabra la diada

ballant la polka en acabar la diada

Més informació en el web de la colla

Continua llegint

Adreça desconeguda a La Villarroel

cartell de l'obra que es representa fins al 31 de març a La Villarroel

cartell de l’obra que es representa fins al 31 de març a La Villarroel

Aquest cap de semana hem tingut l’oportunitat d’anar al teatre i veure aquesta magnífica obra basada en la novel·la epistolar de l’autora nordamericana Kathrine Kressmann. Dos amics, un jueu americà, Max Einsenstein, i l’alemany Martin Schulse, separats en la distància però socis d’una galeria d’art a San Francisco, intercanvien un conjunt de cartes on es posa de  manifest la seva amistat que, amb l’ascens del nazisme a l’Alemanya de 1933, es va esmicolant fins arribar al distanciament i a un enfrontament cruel.

L’obra es mou entre dos eixos fonamentals: la tendresa i el dolor. De la tendresa inicial d’una amistat basada en la complicitat i el fruir dels plaers senzills de la vida (encara que amb una premonitòria ombra en la relació extramatrimonial de Martin amb la germana d’en Max), la relació evoluciona cap al distanciament, el menysteniment i el triomf final de la crueltat i la falta de compassió, allò que, en definitiva, ens fa verament humans.

Enllaç a Adreça desconeguda a La Villarroel

Continua llegint

El tipo de la tumba de al lado de Katarina Mazzeti, en el Teatre Goya

el cartel de la obra de Katarina Mazetti, adaptada al teatro por el actor Alain Ganas

el cartel de la obra de Katarina Mazetti, adaptada al teatro por el actor Alain Ganas

Este fin de semana hemos tenido la oportunidad de ver  (¡nuestras hijas estaban de excursión durante el fin de semana!) la obra de Katarina Mazetti, dirigida por Josep Mª Pou e interpretada por Maribel Verdú y Antonio Molero. La obra es una comedia divertida y entretenida, no exenta de cierta acidez y mordacidad, bien interpretada y con una más que correcta puesta en escena. En El tipo de la tumba de al lado, Antonio Molero e Isabel Verdú interpretan respectivoamente a Pablo, un granjero un tanto palurdo y obcecado en su granja, y a Laura, una joven viuda, intelectual y ansiosa de procrear, representantes de dos mundos antagónicos que, en el marco de un cementerio, se van a ver irremisiblemente atraídos.

Maribel Verdú y Antonio Molero, dirigidos por Josep Mª Pou en el Teatre Goya

Continua llegint