Tag Archives: drama

Gravity

Gravity (2013)

Gravity (2013)

Dies enrera (estàvem sense nenes), Irene i jo vam aprofitar per anar a veure la pel·lícula dirigida per Alfonso i Jonás Cuarón i guanyadora de 7 Òscars, entre d’altres el de millor director. Vam anar a una sessió matinal del cinemes Icària, i vam veure la cinta en 3D i versió original. No teníem una idea prefixada i  vam estar els 90 minuts que dura la cinta enganxats a la butaca i pendents del desenvolupament de la història. En acabar, vam sortir de la sala amb la sensació d’haver passat una molt bona estona i vam aprofitar per fer un passeig per la Vila Olímpica en un matí assoleiat i extraordinari.

Continua llegint

Anuncis

Doña Rosita la soltera en el TNC

una espléndida Nora Navas represnta a doña rosita en el TNC

una espléndida Nora Navas representa a Doña Rosita en el TNC

El pasado fin de semana tuvimos la suerte de asistir a la representación de la obra de Federico García Lorca, dirigida por Joan Ollé en el Teatre Nacional de Catalunya. Y hablo de suerte porque pienso que, sin lugar a dudas, asisitimos a una de las representaciones de la temporada.

Magníficamente dirigida e interpretada (extraordinario el trío femenino principal, especialmente Mercè Arànega en el papel del Ama), con una excelente puesta en escena (vestuario, iluminación, escenografía…) y un Paco Ibáñez en estado de gracia cantando el poema de la rosa mutabile, Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores se revela como una maravillosa experiencia de 1 hora 40 minutos donde se conjugan el humor, el drama y una inmensa ternura que solo un genio poético y dramático como el de García Lorca es capaz de concebir.

Continua llegint

Adreça desconeguda a La Villarroel

cartell de l'obra que es representa fins al 31 de març a La Villarroel

cartell de l’obra que es representa fins al 31 de març a La Villarroel

Aquest cap de semana hem tingut l’oportunitat d’anar al teatre i veure aquesta magnífica obra basada en la novel·la epistolar de l’autora nordamericana Kathrine Kressmann. Dos amics, un jueu americà, Max Einsenstein, i l’alemany Martin Schulse, separats en la distància però socis d’una galeria d’art a San Francisco, intercanvien un conjunt de cartes on es posa de  manifest la seva amistat que, amb l’ascens del nazisme a l’Alemanya de 1933, es va esmicolant fins arribar al distanciament i a un enfrontament cruel.

L’obra es mou entre dos eixos fonamentals: la tendresa i el dolor. De la tendresa inicial d’una amistat basada en la complicitat i el fruir dels plaers senzills de la vida (encara que amb una premonitòria ombra en la relació extramatrimonial de Martin amb la germana d’en Max), la relació evoluciona cap al distanciament, el menysteniment i el triomf final de la crueltat i la falta de compassió, allò que, en definitiva, ens fa verament humans.

Enllaç a Adreça desconeguda a La Villarroel

Continua llegint