Tag Archives: 50è aniversari

K.L. Reich de Josep Amat-Piniella

És tan trist no deixar cap memòria, cap rastre…  (paraules d’en Francesc a l’Emili abans de morir, cap. XI)

edició de l'obra dins la Col.leció Club de Butxaca, febrer de 1984

edició de l’obra dins la Col.leció Club de Butxaca, febrer de 1984

Enguany es celebra a Catalunya el triple centenari de tres autors, dos poetes i un narrador: Salvador Espriu, Joana Raspall (morta recentment precisament en l’any de la commemoració del seu naixement) i Joaquim Amat-Piniella. Dels tres autors, m’he apropat  al darrer, l’autor manresà, de qui no coneixia la seva novel.la més emblemàtica K.L Reich. Malgrat la meva admiració per l’obra de Montserrat Roig,  Els catalans als camps nazis, i la meva especial atracció per la literatura concentracionària, encara no havia llegit la seva obra publicada ara fa precisament 50 anys (motiu de doble celebració!).

Conec diverses obres d’autors com Jorge Semprún, Primo Levi, Imre Kertész… Tots ells quan tracten el tema dels camps d’extermini, els camps de l’horror, tendeixen a recollir el seu testimoni personal a mig camí entre l’assaig i la novel.la. És potser l’autor espanyol qui opta per apropar-se a aquests fets amb una voluntat més artística i, en aquest sentit,  és precisament l’autor català qui opta de forma més clara per la pura ficció (basada en els fets viscuts, evidentment), perquè segons confessa ell mateix en el pròleg la forma novel·lada ens ha semblat la més fidel a la veritat íntima dels qui vam viure aquella aventura.

TV3, Via llibre: aproximació a la figura i obra de Josep Amat-Piniella en la commemoració del centenari del seu naixement (minut 1-13)

Continua llegint

Anuncis

El marino que perdió la gracia del mar de Yukio Mishima

portada del libro, publicado por Círculo de Lectores, con introducción de Fernando Savater

portada del libro, publicado por Círculo de Lectores (hace ya unos añitos…)

LA CRUELDAD Y LA BELLEZA

Este año se cumple el 50 aniversario de la publicación de El marino que perdió la gracia del mar, una de las novelas más conocidas de Yukio Mishima y la primera que leí en mi juventud del autor japonés, frecuentemente más recordado por el suicidio ritual con el que acabó con su vida que por su propia obra.

El marino… puede resultar una atractiva introducción a la obra de Hiraoka Kimitake (auténtico nombre del novelista y dramaturgo), juntamente con El rumor de las olas, sus dos novelas más sobrias y asequibles. En ella Mishima nos narra la historia de un triángulo, no necesariamente amoroso, formado por Ryuji, el marino cansado de su vida en el mar, Fusako, la joven viuda que se enamora del marino y que consigue alejarlo del mar y de sus sueños juveniles de gloria, y Noburu, el hijo de Fusako, quien se siente atraído terriblemente por la figura heroica del marino y a quien no perdonará su renuncia y domesticación.

La Mer de Claude Débussy

Continua llegint

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

portada de la 2ª edició de l'obra de Mercè Rodoreda

portada de la 2ª edició de l’obra de Mercè Rodoreda

El mes de març d’enguany ha fet 50 anys de la publicació de La plaça del diamant de la Mercè Rodoreda. La publicació de la novel·la va estar envoltada de la polèmica per la concessió del Premi Sant Jordi, al qual la Rodoreda va presentar el seu text sense èxit. En els diversos pròlegs a l’edició de l’obra en la col·lecció “El Club dels novel·listes” de l’emblemàtica editorial Club Editor de Joan Sales (editor i escriptor del qual també es celebra enguany el centenari del seu naixement) es pot fer un seguiment de les anòmales circumstàncies que envoltaren la publicació de l’obra. Per cert, tothom que estigui interessat en la figura d’en Sales i la seva tasca editorial (deixant de banda la seva novel.la sobre la guerra civil, Incerta glòria) no pot deixar de conèixer l’obra editada per Julià Guillamon Continuar el combat: l’aventura de Club Editor (1955-2011)

Accés a la sèrie de TVE dirigida per Francesc Betriu i protagonitzada per Sílvia Munt i Lluís Homar. Per cert, el director artístic va ser l’Agustí Villaronga…

el rostre de Sílvia Munt sempre estara vinculat amb la figura de la Colometa

el rostre de Sílvia Munt sempre estarà vinculat a la figura de la Colometa, arran de l’èxit de la sèrie de televisió

Continua llegint

Pilarin, 50 anys dibuixant per a tots al Palau Robert

imatge de l'exposició al Palu Robert

imatge de l’exposició al Palu Robert

Ja fa un temps que vam aprofitar un dissabte a la tarda per visitar l’exposició de la Pilarin al Palau Robert, en homenatge al seu 50 aniversari professional. A la Sala 1 s’exposen tot tipus de dibuixos i il.lustracions de la dibuixant vigatana i resulta certament entranyable passejar-se per entre els llibres i papers il.lustrats per la veterana dibuixant. No és cap exageració, afirmar que els dibuixos de la Pilarin formen part de la memòria col.lectiva de molts de nosaltres. Encara que em vaig criar en un ambient bàsicament castellà, amb el pas del temps i la criança de les meves filles, he anat incorporant els personatges més significatius de la Pilarin, o si més no, reconeixent-los fàcilment pel seu traç tan característic. Continua llegint

El llibre de la Marató de TV3

portada del Llibre de la Marató de TV3: us hi heu fixat bé en el disseny?

El passat mes de desembre va tenir lloc la 20ª edició de la Marató de TV3. En aquest cas l’objectiu era informar i recaptar fons en favor de la regeneració i transplantament d’òrgans i teixits. Com ja fa uns anys, a casa ens vam comprar el disc de la Marató i, a més, vaig comprar i llegir el llibre editat per a l’ocasió on onze autors recullen els seus relats o composicions.

Excepte el primer, de Joana Martos, mare d’un jove mort en un accident de moto i que es va convertir en donant, la resta són exercicis de ficció. Tots a més, són relats, excepte un poema de Joan Margarit i una petita història il.lustrada de Juanjo Sáez. D’entre els autors dels relats apareixen figures consagrades i àmpliament reconegudes (Joan Barril), d’altres prou consolidats i pertanyents a la meva generació (Sergi Pàmies,  Eduard Márquez, Flàvia Company, Jordi Puntí), i d’altres de més joves i en ple procés de consagració (Albert Espinosa…). Continua llegint