Tag Archives: literatura catalana

Espriu, he mirat aquesta terra

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç  de passar la rella damunt els records,  he mirat aquesta terra,  he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Salvàvem els mots

de la nostra llengua

el meu poble i jo.

Encara esteu a temps de veure l’exposició del CCCB amb què es tanca l’Any Espriu celebrat l’any passat arran de la commemoració del centenari del seu naixement. He de confessar que no he estat gaire al cas de la commemoració, però arran d’una primera visita que vaig fer enguany el mes de gener (n’he fet una segona més pausada el passat mes de febrer) he dedicat aquests dos primers mesos de l’any a llegir i rellegir algunes de les seves obres (un parell d’antologies de narracions i poesia, i la seva obra teatral Antígona).

L’exposició, que es pot veure fins al 16 de març, constitueix una excel·lent manera d’aproximar-se a la vida i obra de l’autor català més destacat del segle XX, almenys el que més repercussió va aconseguir a tota la Península i que, fins i tot, va ser proposat com a candidat al Premi Nobel de Literatura de l’any 1971.

Continua llegint

Anuncis

22 de febrero: una misma fecha, dos grandes poetas

antonio machado (1875-1939)

Antonio Machado (1875-1939)

salvador espriu (1913-1984)

Salvador Espriu (1913-1984)

La vida presenta curiosas coincidencias y la vida literaria también. El día 22 de febrero une a dos grandes poetas peninsulares. Aunque con más de 40 años de diferencia (Machado muere el año 1939 y Espriu en 1985) ambos fallecen un 22 de febrero y son enterrados en cementerios frente al mar (Colliure y Arenys de Mar).

Más allá de su obra más intimista y personal, Machado representa los ideales de la España republicana derrotada en la guerra civil.

Espriu es el poeta del exilio interior, símbolo de la resistencia de la lengua y cultura catalanas, cuya conciencia cívica y ejemplo moral lo elevan a la categoría de poeta nacional catalán.

Dos poetas, dos lenguas y una misma actitud: el compromiso con el momento histórico que les tocó vivir (la República y la guerra civil, y la dictadura franquista y la transición, respectivamente) y el mismo afán de búsqueda de belleza y conocimiento a través de la poesía.

Continua llegint

K.L. Reich de Josep Amat-Piniella

És tan trist no deixar cap memòria, cap rastre…  (paraules d’en Francesc a l’Emili abans de morir, cap. XI)

edició de l'obra dins la Col.leció Club de Butxaca, febrer de 1984

edició de l’obra dins la Col.leció Club de Butxaca, febrer de 1984

Enguany es celebra a Catalunya el triple centenari de tres autors, dos poetes i un narrador: Salvador Espriu, Joana Raspall (morta recentment precisament en l’any de la commemoració del seu naixement) i Joaquim Amat-Piniella. Dels tres autors, m’he apropat  al darrer, l’autor manresà, de qui no coneixia la seva novel.la més emblemàtica K.L Reich. Malgrat la meva admiració per l’obra de Montserrat Roig,  Els catalans als camps nazis, i la meva especial atracció per la literatura concentracionària, encara no havia llegit la seva obra publicada ara fa precisament 50 anys (motiu de doble celebració!).

Conec diverses obres d’autors com Jorge Semprún, Primo Levi, Imre Kertész… Tots ells quan tracten el tema dels camps d’extermini, els camps de l’horror, tendeixen a recollir el seu testimoni personal a mig camí entre l’assaig i la novel.la. És potser l’autor espanyol qui opta per apropar-se a aquests fets amb una voluntat més artística i, en aquest sentit,  és precisament l’autor català qui opta de forma més clara per la pura ficció (basada en els fets viscuts, evidentment), perquè segons confessa ell mateix en el pròleg la forma novel·lada ens ha semblat la més fidel a la veritat íntima dels qui vam viure aquella aventura.

TV3, Via llibre: aproximació a la figura i obra de Josep Amat-Piniella en la commemoració del centenari del seu naixement (minut 1-13)

Continua llegint

Els sots ferèstecs de Raimon Casellas

portada de la novel·la de Raimon Casellas (1855-1910), a cura de Jordi Castellanos

portada de la novel·la de Raimon Casellas (1855-1910), a cura de Jordi Castellanos

El  19 d’octubre de l’any passat va morir Jordi Castellanos, filòleg, crític i historiador de la literatura. Vaig tenir la sort de ser alumne seu  durant el meu pas per la Facultat de Filosofia i Lletres en la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra. Jordi Castellanos va ser un dels professors que més em van impactar, pel seu rigor en la docència i, alhora, la seva proximitat. Les classes d’en Jordi (si se’m permet la confiança) em van permetre aprofundir en el coneixement de la literatura catalana, especialment de la novel·la del segle XX, i vaig aprendre i gaudir molt amb la lectura d’un ampli ventall d’obres i autors. El meu petit homenatge al mestre ha estat rellegir Els sots ferèstecs (1901), novel·la de la qual va fer diversos estudis, entre d’altres, la seva pròpia tesi doctoral.

"Jo sóc de la gent que ha cregut i que creu que una bona formació cultural i la via de la lectura i l'aprenentatge és una de les formes no només de dignificar la vida sinó també d'igualar la societat" Jordi Castellanos (1946-2012)

“Jo sóc de la gent que ha cregut i que creu que una bona formació cultural i la via de la lectura i l’aprenentatge és una de les formes no només de dignificar la vida sinó també d’igualar la societat” Jordi Castellanos (1946-2012)

Continua llegint

Jo confesso de Jaume Cabré

La poesia cal més que mai després d’Auschwitz
Adrià Ardèvol en conversa amb el seu amic Bernat Plensa (Cap. 38)
 
portada del llibre publicat per Editorial Proa

portada del llibre publicat per Editorial Proa

L’estiu passat vaig llegir la magnífica novel.la de Jaume Cabré, reconeguda amb diversos premis (Premio de la Crítica 2012; Premi Crítica Serra d’Or 2012; Premi Crexells 2012, entre d’altres) i pel favor del públic (8ª edició en menys de 2 anys). La casualitat ha volgut que avui 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, publiqui aquesta ressenya en el meu bloc.

Una doble casualitat ja que, a més de la plena coincidència amb la temàtica de la novel.la, també coincideix  amb una dada exposada per l’autor en la seva nota d’agraïments: el 27 de gener de 2011 va donar per definitivament inacabada la seva obra.

Enllaç al vídeo promocional de la novel.la

una imatge de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz el 27 de gener de 1945

una imatge de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz el 27 de gener de 1945

Continua llegint

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

portada de la 2ª edició de l'obra de Mercè Rodoreda

portada de la 2ª edició de l’obra de Mercè Rodoreda

El mes de març d’enguany ha fet 50 anys de la publicació de La plaça del diamant de la Mercè Rodoreda. La publicació de la novel·la va estar envoltada de la polèmica per la concessió del Premi Sant Jordi, al qual la Rodoreda va presentar el seu text sense èxit. En els diversos pròlegs a l’edició de l’obra en la col·lecció “El Club dels novel·listes” de l’emblemàtica editorial Club Editor de Joan Sales (editor i escriptor del qual també es celebra enguany el centenari del seu naixement) es pot fer un seguiment de les anòmales circumstàncies que envoltaren la publicació de l’obra. Per cert, tothom que estigui interessat en la figura d’en Sales i la seva tasca editorial (deixant de banda la seva novel.la sobre la guerra civil, Incerta glòria) no pot deixar de conèixer l’obra editada per Julià Guillamon Continuar el combat: l’aventura de Club Editor (1955-2011)

Accés a la sèrie de TVE dirigida per Francesc Betriu i protagonitzada per Sílvia Munt i Lluís Homar. Per cert, el director artístic va ser l’Agustí Villaronga…

el rostre de Sílvia Munt sempre estara vinculat amb la figura de la Colometa

el rostre de Sílvia Munt sempre estarà vinculat a la figura de la Colometa, arran de l’èxit de la sèrie de televisió

Continua llegint

Un mar d’amor: diari d’una doble adopció, de Mercè Vilaseca

portada del llibre: dues mirades netes davant del mar

portada del llibre: dues mirades netes davant del mar

Acabo de llegir el relat de la Mercè (companya de feina al Departament d’Ensenyament i antiga vicepresidenta de la Federació d’Associacions per a l’Adopció de Catalunya_FADA) i no m’he pogut sostreure’m a una agredolça sensació de melangia. La Mercè ens explica d’una forma planera i tendra les seves experiències, no sempre fàcils, com a mare de dos nens del Marroc: el Pol Nabil i la Paula Soumiya.

Jo també sóc pare adoptant, encara que de dues nenes xineses (la Mar Haibo i la Laura Lilan) en dos viatges diferents, i més d’un cop, llegint el llibre,  he vist reflectida la nostra pròpia experiència com a pares adoptants en les vicissituds que la Mercè recull en el seu diari. Un mar d’amor comprèn dos viatges al Marroc entre desembre de 1999 i gener de 2011 (curiosament, nosaltres iniciàvem el nostre primer viatge a la Xina quan la Mercè i el David retornaven amb els seus dos fills a Catalunya), i el seu retorn a casa i posterior adaptació.

Continua llegint

El llibre de la Marató de TV3

portada del Llibre de la Marató de TV3: us hi heu fixat bé en el disseny?

El passat mes de desembre va tenir lloc la 20ª edició de la Marató de TV3. En aquest cas l’objectiu era informar i recaptar fons en favor de la regeneració i transplantament d’òrgans i teixits. Com ja fa uns anys, a casa ens vam comprar el disc de la Marató i, a més, vaig comprar i llegir el llibre editat per a l’ocasió on onze autors recullen els seus relats o composicions.

Excepte el primer, de Joana Martos, mare d’un jove mort en un accident de moto i que es va convertir en donant, la resta són exercicis de ficció. Tots a més, són relats, excepte un poema de Joan Margarit i una petita història il.lustrada de Juanjo Sáez. D’entre els autors dels relats apareixen figures consagrades i àmpliament reconegudes (Joan Barril), d’altres prou consolidats i pertanyents a la meva generació (Sergi Pàmies,  Eduard Márquez, Flàvia Company, Jordi Puntí), i d’altres de més joves i en ple procés de consagració (Albert Espinosa…). Continua llegint

Parada obligatòria de Joan Barril

Comença el temps de les coses petites i dels temps llargs.

novel.la de Joan Barril, guanyadora del Premi Ramon Llull 1998

novel.la de Joan Barril, guanyadora del Premi Ramon Llull 1998

Un home de mitjana edat pateix un accident de trànsit i ha de romandre immobilitzat durant uns mesos a l’hospital. La parada obligatòria del protagonista, en un món de vertigen i moviment continus, li serveix per replantejar-se la seva vida fins al moment i encarar el futur amb una nova visió del món que l’envolta. El protagonista és un professor d’economia d’un cert èxit i reconeixement, fill d’una època on els somnis de llibertat constituïen la principal bandera, somnis que es van bandejar en favor d’una vida pròspera i acomodatícia.

Continua llegint