Monthly Archives: Desembre 2013

Bon Nadal i Feliç 2014

Laura i Mar donen de menjar al tió

Laura i Mar donen de menjar al tió

EL TIÓ 

Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda del fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: – Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant treure’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer.

I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.

Joana Raspall

K.L. Reich de Josep Amat-Piniella

És tan trist no deixar cap memòria, cap rastre…  (paraules d’en Francesc a l’Emili abans de morir, cap. XI)

edició de l'obra dins la Col.leció Club de Butxaca, febrer de 1984

edició de l’obra dins la Col.leció Club de Butxaca, febrer de 1984

Enguany es celebra a Catalunya el triple centenari de tres autors, dos poetes i un narrador: Salvador Espriu, Joana Raspall (morta recentment precisament en l’any de la commemoració del seu naixement) i Joaquim Amat-Piniella. Dels tres autors, m’he apropat  al darrer, l’autor manresà, de qui no coneixia la seva novel.la més emblemàtica K.L Reich. Malgrat la meva admiració per l’obra de Montserrat Roig,  Els catalans als camps nazis, i la meva especial atracció per la literatura concentracionària, encara no havia llegit la seva obra publicada ara fa precisament 50 anys (motiu de doble celebració!).

Conec diverses obres d’autors com Jorge Semprún, Primo Levi, Imre Kertész… Tots ells quan tracten el tema dels camps d’extermini, els camps de l’horror, tendeixen a recollir el seu testimoni personal a mig camí entre l’assaig i la novel.la. És potser l’autor espanyol qui opta per apropar-se a aquests fets amb una voluntat més artística i, en aquest sentit,  és precisament l’autor català qui opta de forma més clara per la pura ficció (basada en els fets viscuts, evidentment), perquè segons confessa ell mateix en el pròleg la forma novel·lada ens ha semblat la més fidel a la veritat íntima dels qui vam viure aquella aventura.

TV3, Via llibre: aproximació a la figura i obra de Josep Amat-Piniella en la commemoració del centenari del seu naixement (minut 1-13)

Continua llegint