ELS BALLETS RUSSOS DE DIAGUILEV (1909/1929)

QUAN L’ART BALLA AMB LA MÚSICA

detall d'un vestit dissenyat per Mihhaïl Larionov per a El Bufó

detall d’un vestit dissenyat per Mihaïl Larionov per a El Bufó

Durant aquest mes de desembre he tingut l’oportunitat de visitar l’exposició que s’està exhibint a Caixa Fòrum de Barcelona sobre els Ballets Russos de Diàguilev. Aquest empresari cultural va crear a principis del segle XX una de les companyies de dansa més rellevants i influents en les arts dels nostres temps.

He pogut passejar per les sales del museu i contemplar fotografies, cartells, programes de mà, l’ampli vestuari que lluïen els ballarins i ballarines en els seus espectacles, esbossos dels escenaris… Hi ha un espai on els més petits poden fer una activitat manual i convertir-se en dissenyadors de roba o d’escenografia del ballet L’ocell de foc. A més, en una de les petites sales es poden contemplar algunes filmacions de ballets i, a prop del final, un atractiu audiovisual sobre la influència mútua dels Ballets russos i la cultura espanyola.
[Borodin_Danzas polovotsianas]

Al llarg de vint anys, els Ballets Russos van presentar a Europa i Amèrica uns cinquanta ballets de diferents estils que van comptar amb l’actuació dels millors ballarins europeus (Vaslav Nijinski, Tamara Karsavina, Lídia Kosolova, Serguei Lifar, Alexandra Danilova…), amb les partitures dels compositors més destacats (Igor Stravinski, Claude Débussy, Erik Satie, Sergei Prokófiev, Maurice Ravel…) i amb la col·laboració d’alguns dels  artistes més importants del moment (Leon Bakst, Natàlia Gontxarova, Pablo Picasso, Henri Matisse, André Derain…). Diàguilev posava així en contacte artistes de diferents branques en muntatges que han quedat per a la història: El príncep Igor, L’ocell de foc, Les sílfides, Contes russos

Serge Lifar i Alexandra Danilova a Apollon, vestits dissenyats per Coco Chanel

Serge Lifar i Alexandra Danilova a Apollon, vestits dissenyats per Coco Chanel

L’exposició s’estructura al voltant de tres blocs: la figura enigmàtica de Serguei Diàguilev (1872-1929), l’evolució cronològica de la companyia de dansa i, finalment, la relació dels Ballets Russos amb Espanya i Catalunya. Durant els anys de la Primera Guerra Mundial la companyia es va refugiar a Espanya. El rei Alfons XIII va donar suport a la companyia permetent que actuessin a Madrid i Barcelona i que fessin una gira pel país. Durant la dècada dels anys 20, Barcelona es va convertir en un punt de partida idoni per iniciar les gires després de tancar les temporades hivernals a Montecarlo, encara que a l’any 1917 la companyia ja havia fet la seva estrena al Gran Teatre del Liceu.

cartell per a Petrouchka al Gran Teatre del Liceu, 1917

cartell per a Petrouchka al Gran Teatre del Liceu, 1917

La relació dels Ballets Russos amb Espanya va ser mútuament satisfactòria: per una banda, diversos creadors espanyols i catalans (Josep Maria Sert, Juan Gris, Joan Miró i, sobretot, Pablo Picasso) van estar implicats en les creacions dels espectacles; per l’altra banda, la cultura espanyola es va convertir en font d’inspiració per a la pròpia companyia. El fruit més destacat d’aquesta simbiosis, sens dubte, va ser l’estrena a Londres l’any 1919 d’El sombrero de tres picos de Léonide Massine, amb música de Manuel de Falla i decorats de Pablo Picasso. Potser no tan coneguts, però no menys rellevants, van ser l’estrena de Las Meninas a Sant Sebastià el 1916 i la gira per Europa l’any 1921 de Cuadro flamenco. Les aportacions artístiques dels Ballets Russos van suposar un factor de modernització de la cultura espanyola i van contribuir a la revisió de la tradició cultural des d’una òptica propera a l’avantguarda. El ballet es va convertir en plataforma d’internacionalització de pintors i compositors, i la dansa espanyola va iniciar un camí que, un segle més tard, continua sent la gran aportació universal a l’art de la dansa.

vestits dissenyats per Picasso per als ballarins de El sombrero de tres picos

vestits dissenyats per Picasso per als ballarins de El sombrero de tres picos

Sense cap mena de dubte, un plaer per als sentits. No us ho penseu dos cops: aneu-hi  abans del 15 de gener, que ja s’acaba… I graaatis!

http://elpais.com/diario/2011/10/01/babelia/1317427958_850215.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s