Boig per tu al Teatre Barts

portada del musical que es representa al Teatre Barts

Diumenge passat vam anar a veure el musical amb les cançons de Sau, dirigit per Ricard Reguant i musicalment per Pep Sala. Es tractava d’un regal de Reis i vam passar tota la familia una estona agradable i entretinguda recuperant temes com “El tren de mitjanit”, “És inútil continuar” o “Boig per tu”. La història no és res de l’altre món: un grup de joves que parlen, riuen i discuteixen, se senten atrets i es rebutgen i, sobretot, canten i ballen sense parar. Un petit fil argumental cohesiona la història: el malentès entre la parella principal que, com no podia ser d’una altra manera, s’acaben reconciliant en un final feliç.

Els joves intèrprets no ho fan malament, representen el seu paper amb dignitat i fins i tot algun d’ells sorprèn per la seva veu o per la seva vis còmica. L’escenografia és senzilla, però efectiva, amb una immensa lluna plena que presideix l’obra, i la música està interpretada amb encert i en directe. El moment emotiu de l’espectacle, l’homenatge que se li fa al líder del grup, Carles Sabater, mort ara fa gairebé 15 anys.

els joves actors i ballarins i la lluna a l’escenari: dins la meva copa veig reflaxada la teva llum

Es tracta, doncs, d’un espectacle lleuger, sense més pretensions que fer passar una bona estona, cosa que aconsegueix, però que, al meu parer, no quedarà gravat en la memòria col·lectiva dels grans espectacles. Dues pegues, però. La incongruència del programa de mà quan es parla del retrat d’una joventut sana i positiva, allunyada d’alcohol i drogues… De drogues potser no se’n parla (de sexe, sí i força), però d’alcohol… només cal veure la propaganda del programa i la que hi ha damunt de l’escenari. Els nois i noies fins i tot interpreten i ballen amb una ampolla de cervesa a la mà… D’altra banda, les instal·lacions del Teatre Barts. Aquest espai de les arts escèniques i de la música més plural i polièdric de la ciutat: un espai per somiar (tal com es promocionen en la página web) més que somiar fa venir malsons.

Fa un parell d’anys hi vam anar a veure l’entranyable Nit de Sant Joan de Dagoll Dagom. Ja en aquell moment ens vam trobar amb una desagradable sorpresa. Disposàvem de localitats en la primera filera del 1r pis, però la tanca de seguretat, encara que d’un material transparent, arriba fins a una alçada que s’interposa completament en la visió de l’espectador, la qual cosa no resulta gens agradable. En aquesta ocasió vam tenir la prevenció que els Reis ens portessin entrades a platea, però ens vam trobar, a més d’unes butaques nyigui-nyogui que es movien amb excessiva facilitat,  amb un pis sense cap tipus de pendent que feia que els nombrosos caps que et trobes al davant dificultessin, i molt, la visió de l’escenari. Si hi voleu anar, assegureu-vos unes bones entrades en les primeres butaques de la platea…

En definitiva, el millor de l’espectacle, les cançons de SAU i l’energia i dinamisme que transmeten els joves intèrprets. El pitjor: les instal·lacions del teatre. Apte per al públic juvenil i fans, però que molt fans, de SAU.

Prorrogat fins al 16 de febrer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s