K.L. Reich de Josep Amat-Piniella

És tan trist no deixar cap memòria, cap rastre…  (paraules d’en Francesc a l’Emili abans de morir, cap. XI)

edició de l'obra dins la Col.leció Club de Butxaca, febrer de 1984

edició de l’obra dins la Col.leció Club de Butxaca, febrer de 1984

Enguany es celebra a Catalunya el triple centenari de tres autors, dos poetes i un narrador: Salvador Espriu, Joana Raspall (morta recentment precisament en l’any de la commemoració del seu naixement) i Joaquim Amat-Piniella. Dels tres autors, m’he apropat  al darrer, l’autor manresà, de qui no coneixia la seva novel.la més emblemàtica K.L Reich. Malgrat la meva admiració per l’obra de Montserrat Roig,  Els catalans als camps nazis, i la meva especial atracció per la literatura concentracionària, encara no havia llegit la seva obra publicada ara fa precisament 50 anys (motiu de doble celebració!).

Conec diverses obres d’autors com Jorge Semprún, Primo Levi, Imre Kertész… Tots ells quan tracten el tema dels camps d’extermini, els camps de l’horror, tendeixen a recollir el seu testimoni personal a mig camí entre l’assaig i la novel.la. És potser l’autor espanyol qui opta per apropar-se a aquests fets amb una voluntat més artística i, en aquest sentit,  és precisament l’autor català qui opta de forma més clara per la pura ficció (basada en els fets viscuts, evidentment), perquè segons confessa ell mateix en el pròleg la forma novel·lada ens ha semblat la més fidel a la veritat íntima dels qui vam viure aquella aventura.

TV3, Via llibre: aproximació a la figura i obra de Josep Amat-Piniella en la commemoració del centenari del seu naixement (minut 1-13)

K. L. Reich és una novel.la que ens apropa a la vida quotidiana dels presos en els camps d’extermini:  les condicions de vida inhumanes (el fred, la fam, la brutalitat…), l’esgotament produït pel treball a la cantera, els seus somnis i desitjos més íntims (tornar  a  casa, reunir-se amb la dona, els fills…), l’horror davant la constatació dels forns crematoris,  la por a no sortir mai més amb vida del camp. Però alhora, l’egoisme, els tripijocs d’alguns  presos per aconseguir una mica més d’aliment o una millora de les seves condicions apropant-se als kapos, la corrupció, els suborns, una certa insensibilitat moral davant l’horror i la injustícia per poder sobreviure…

Amat-Piniella centra la seva mirada en els presos espanyols, el col·lectiu de presos amb una millor organització, de manera que al voltant de l’Emili, el protagonista de la novel·la, i el seu amic Francesc (qui serà assassinat amb una injecció de benzina en la infermeria del camp), es mouen un conjunt de personatges que, sorprenentment, encara arrosseguen les ferides obertes de la guerra civil en el bàndol perdedor (les prevencions i suspicàcies entre comunistes i sindicalistes, l’intent d’atreure ideològicament els presos no significats o indecisos…). M’ha cridat molt l’atenció la mirada irònica i certament mordaç de l’autor davant les petites intrigues i maniobres que protagonitzen alguns d’aquests significats personatges (l’August, el Rubio…), especialment en els darrers capítols quan es descriu l’alliberament del camp i el paper dels presos espanyols.

Josep Amat-Piniella (1913-1974), periodista i escriptor manresà, testimoni i supervivent del camp de concentració de Mauthausen

Josep Amat-Piniella (1913-1974), periodista i escriptor manresà, testimoni i supervivent del camp de concentració de Mauthausen

L’obra constitueix evidentment una denúncia del nazisme i un homenatge als morts en els camps d’extermini. Enfront del nacional-socialisme els ciutadans del món que van passar per aquella experiència van crear, com diu l’autor, la internacional del dolor, més enllà d’altres circumstàncies (raça, nacionalitat, llengua, ideologia…). En els darrers capítols, quan es descriu l’alliberament del camp i els actes de violència i de revenja que s’hi generen contra els kapos i els seus ajudants, l’autor manresà posa de manifest la seva fatiga i repugnància, el seu amor pels ideals de llibertat, civilitat i justícia, i, per damunt de tot, el seu profund humanisme.

Una novel.la molt recomanable i poc coneguda que cal llegir…

Enllaços d’interès:

Any Joaquim Amat-Piniella

K.L. Reich, una novel.la avançada al seu temps: 1946

Los valores de la resistencia, por Tzvetan Todorov

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s