El sentit d’un final de Julian Barnes. Premi Man Booker 2011

portada del darrer llibre de Julian Barnes en la seva edició en català a Angle Editorial

portada del darrer llibre de Julian Barnes en la seva edició en català a Angle Editorial

TEMPS, MEMÒRIA I DESIG

Temps, memòria i desig podria ser el títol de la darrera novel.la de Julian Barnes, guanyadora del Premi Man Booker 2011. Tom Webster, un jubilat de vida tranquil.la i assossegada, rep una carta d’un bufet d’advocats que l’abocarà a revisar el seu passat, especialment la relació que va establir en la seva joventut amb l’Adrian Finn, un estudiant  brillant amb un futur prometedor, i la Veronica Ford, la xicota que el va abandonar per l’Adrian. Amb el pas del temps, més de quaranta anys, l’Adrian descobreix que la memòria no és un instrument  prou fiable per conèixer la veritat, i que la vida és fonamentalment el relat que hem decidit explicar-nos, amb les seves certeses (poques) i els seus múltiples autoenganys.

Novel.la sobre el passat i el seu pes en les nostres vides. De com el passat inesperat remunta el curs d’un riu com el mascaret del riu Severn.

Julian Barnes, un dels escriptors britànics més prestigiosos: irònic, imprevisible, intel·ligent...

Julian Barnes, un dels escriptors britànics més prestigiosos: irònic, imprevisible, intel·ligent…

L’Anthony Webster, narrador i protagonista de la novel.la, torna a establir contacte amb la Verònica arran de la carta que rep de la seva mare, la qual cosa el fa fantasejar sobre la possibilitat de reprendre la seva relació sentimental i, sobretot, recordar el seu passat. En aquesta mena d’examen de consciència, el protagonista descobreix un episodi de la seva joventut que tenia completament oblidat, i el sorprenent suïcidi de l’Adrian que, embolcallat inicialment en raons filosòfiques, poc  a poc descobrirà que respongué a raons més prosaiques.

En el pont del Mil·leni de Londres, en Toni Webster i la Verónica estableixen la seva primera cita quaranta anys després de trencar la seva relació...

En el pont del Mil·leni de Londres, en Toni Webster i la Verònica estableixen la seva primera cita quaranta anys després de trencar la seva relació…

El sentit d’un final remet a l’autèntic sentit de dues circumstàncies: d’una banda, els motius reals que impulsen l’Adrian Finn a suïcidar-se (i, en aquest aspecte, la novel.la funciona com una novel.la de misteri)  i, d’altra banda, el sentit que li volem donar a les nostres vides (almenys el sentit que li vol donar l’Anthony Webster a la seva, donant-li un caire reflexiu i melancòlic a la història), quan arribem, no tant al seu final com a la fi de qualsevol probabilitat de canvi, i ens embarga un profund desassossec.

El pub William IV, a Londres, serà l'escenari on en Toni Webster resoldrà el misteri del suïcidi de l'Adrian...

El pub William IV, a Londres, serà l’escenari on en Toni Webster resoldrà el misteri del suïcidi de l’Adrian…

Novel.la curta (no arriba a les 200 pàgines), narrada excel.lentmet amb una prosa sòbria i precisa que està plagada de reflexions que esdevenen autèntiques sentències.

A tall d’exemple, un fragment d’un diàleg entre Joe Hunt, professor d’història, i el protagonista:

–          Podríem començar, potser, amb la pregunta aparentment senzilla de què és la Història? Alguna idea, Webster?

–          La Història són les mentides dels vencedors – vaig contestar, una mica precipitadament.

–          Sí, ja em temia que em diria això. En fi, mentre recordi que també són els autoenganys dels perdedors… Simpson? (p. 24)

Un breu fragment intercalat en la història:

Diria que aquesta és una de les diferències entre la joventut i la vellesa: quan som joves, somiem futurs diferents; quan som vells, somiem passats diferents. (p. 89)

O el final d’una interessant disquisició sobre el relat de les nostres vides:

Amb quina freqüència ens expliquem la vida a nosaltres mateixos? ¿Amb quina freqüència l’arreglem, l’embellim i n’esborrem trossos dissimuladament? I com més llarga sigui la vida, menys persones queden per posar en dubte la nostra versió, per recordar-nos que la nostra vida no és pas nostra, sinó simplement la versió que hem explicat de la nostra vida. Que hem explicat als altres, però (principalment) a nosaltres mateixos. (p. 104)

També resulten de molt interès, les nombroses referències a la relació entre vida i literatura i com aquesta condiciona les expectatives que ens en fem d’aquella:

Quan ets jove (quan jo era jove) vols que les teves emocions siguin com les que surten en els llibres. Vols que et canviïn la vida, que creïn i defineixin una nova realitat. Més endavant, em penso, vols que s’avinguin amb la teva vida tal com és i tal com s’ha tornat. Vols que et diguin que tot està bé. I això és dolent? (p. 119)

Algú en sap del cert la resposta?

Enllaç d’interès:

EL PAIS: ¡Habla, memoria! (pero sin engañar)

2 responses to “El sentit d’un final de Julian Barnes. Premi Man Booker 2011

  1. Diuen que llegir per confirmar el propis prejudicis no es la millor forma de llegir. Em sembla un llibre molt interessant, apuntat queda.

  2. Hola José Luis:
    Ves per on! Estava a punt de fer un volt pel teu blog quan he rebut la notificació del teu comentari! El llibre està força bé, sobretot per a les persones que heu arribat a certa edat…😉
    Gràcies pel comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s