Els sots ferèstecs de Raimon Casellas

portada de la novel·la de Raimon Casellas (1855-1910), a cura de Jordi Castellanos

portada de la novel·la de Raimon Casellas (1855-1910), a cura de Jordi Castellanos

El  19 d’octubre de l’any passat va morir Jordi Castellanos, filòleg, crític i historiador de la literatura. Vaig tenir la sort de ser alumne seu  durant el meu pas per la Facultat de Filosofia i Lletres en la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra. Jordi Castellanos va ser un dels professors que més em van impactar, pel seu rigor en la docència i, alhora, la seva proximitat. Les classes d’en Jordi (si se’m permet la confiança) em van permetre aprofundir en el coneixement de la literatura catalana, especialment de la novel·la del segle XX, i vaig aprendre i gaudir molt amb la lectura d’un ampli ventall d’obres i autors. El meu petit homenatge al mestre ha estat rellegir Els sots ferèstecs (1901), novel·la de la qual va fer diversos estudis, entre d’altres, la seva pròpia tesi doctoral.

"Jo sóc de la gent que ha cregut i que creu que una bona formació cultural i la via de la lectura i l'aprenentatge és una de les formes no només de dignificar la vida sinó també d'igualar la societat" Jordi Castellanos (1946-2012)

“Jo sóc de la gent que ha cregut i que creu que una bona formació cultural i la via de la lectura i l’aprenentatge és una de les formes no només de dignificar la vida sinó també d’igualar la societat” Jordi Castellanos (1946-2012)

En el pròleg, Castellanos subratlla la importància de l’obra de Caselles com a primer exemple d’aplicació dels pressupòsits estètics del Modernisme al gènere de la novel.·la.  En aquest sentit, Els sots ferèstecs és una novel·la eminentment simbòlica, que contrasta amb les novel·les realistes de l’època, on els espais (l’esglèsia de Montmany enclotada en els sots enfront l’ermita de Puig-graciós, ubicada en el cim de la muntanya; el temple enfront de la natura…), els personatges (mossèn Llàtzer encarna el viu entre morts; la Roda-soques, el diable; l’Aleix de les Tòfones, en la seva terrenalitat, gasiveria i desconfiança, símbol de Catalunya –vid. p. 18 i 19 del pròleg), l’ús del llenguatge (eminentment subjectiu i poètic, amb una marcada tendència a la deformació), esdevenen elements que produeixen un efecte punyent en el lector.

... semblava que el cèrcol de muntanyes que el voltava s'anés clouent, clouent, darrera seu, com per si tots costats l'aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot!

… semblava que el cèrcol de muntanyes que el voltava s’anés clouent, clouent, darrera seu, com per si tots costats l’aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot!

L’argument de la novel·la és ben simple. Mossèn Llàtzer s’instal·la en l’esglèsia de Montmany com a rector, desterrat de la ciutat a causa dels seu interès per recuperar l’obra d’un heterodox de l’esglèsia. El paisatge ferèstec i l’estat ruïnós de l’esglèsia constitueixen una imatge de l’abandonament i aïllament en què es troba el personatge en el particular regne de la mort. Acompanyat dels jaios, el rector recupera l’esglèsia i intenta redimir els feligressos (la gent dels llimbs) de la seva passivitat i misèria d’esperit amb una actitud  vital i enèrgica. Els veïns de la parròquia són descrits, en pàgines memorables, gairebé com animals sense esma, sense voluntat ni consciència, que segueixen els dictats d’una tradició i rutines mai questionades. Metàfora de l’enfrontament  entre l’artista i la societat de l’època (Raimon Caselles havia teoritzat ampliament sobre aquest tema), mossèn Llàtzer acabarà sucumbint en aquest conflicte, arran de l’aparició del personatge de la Roda-soques que aconsegueix despertar els baixos instints i la ruïndat moral dels feligressos. La novel·la té un desenllaç impactant, en què el mossèn, a més de burlat i escarnit, acaba pitjor que mort…

De viu en viu me donaran terra sagrada en el fossar de l’església. És una sentència que porto a sobre, la de ser tractat eternament com a difunt. Quina damnació més tremenda per a mi, que sempre he cercat la llum del sol, que sempre he cercat la vida! (…) Volia ressucitar els bosquerols difunts que van caminant per les boscúries negres amb positures de ser animats; però en comptes d’encomanar-los  la vida an ells m’han encomanat la mort a mi…

el propi Raimon Caselles va ser víctima d'aquest enfrontament entre l'individu i la societat (retart de Ramon Casas)

el propi Raimon Caselles va ser víctima d’aquest enfrontament entre l’individu i la societat (retrat del crític d’art i narrador fet per Ramon Casas)

La lectura d’Els sots ferèstecs pot resultar difícil en ocasions a causa del seu llenguatge (un llenguatge ruralitzant, ple de dialectalismes i vulgarismes…), però es tracta d’un text tèrbol, intens, violent i emninentment  suggeridor. Una obra que, sense cap mena de dubte, cal conèixer.  Jordi Castellanos fou autor de diverses edicions de la novel·la, així com de l’estudi de la novel·la modernista recollit en la monumental Història de la literatatura catalana (vol. 8) de l’Editorial Ariel.

I al veure davant seu l'ombra de la rectoria feta runes, i el fossar cobert de malves... i el cèrcol de muntanyes negres que el tenia aperedat per tot arreu... va trencar un plor, un plor...! (esglèsia de Montmany)

I al veure davant seu l’ombra de la rectoria feta runes, i el fossar cobert de malves… i el cèrcol de muntanyes negres que el tenia aperedat per tot arreu… va trencar un plor, un plor…! (església de Montmany)

Cada festa, en havent dinat, ja se sabia, la jovenalla de les clotades feia cap a Puiggraciós (imatge del santuari de Puiggraciós)

Cada festa, en havent dinat, ja se sabia, la jovenalla de les clotades feia cap a Puiggraciós (imatge del santuari de Puiggraciós)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s