El Butlletí publica un article sobre Compás de espera

portada del Butlletí del segon trimestre de l'escola Pompeu Fabra

portada del Butlletí del segon trimestre de l‘escola Pompeu Fabra

La setmana passada, quan vaig anar a recollir la meva filla petita a l’escola, em vaig portar una agradable sorpresa: la Laura treia el Butlletí a la mà i, mentre me’l lliurava, em donava la notícia amb un somriure d’orellla a orella: papa, surts a la revista! La Tàsia, la rata de biblioteca aficionada a la lectura i que intenta motivar tothom a llegir una mica, havia escrit unes  generoses línies per recomanar el llibre de poesia que vaig publicar l’any passat.

Em va fer molta il·lusió comprovar que el Butlletí s’havia fet ressó de la publicació de Compás de espera (de fet, el dia de la presentació al Centre Garcilaso vaig veure unes quantes cares conegudes de persones vinculades a l’escola, cosa que agraeixo de tot cor), per la qual cosa vaig enviar una carta d’agraïment a la Tàsia i les seves col·legues en aquesta voluntariosa tasca de tirar endavant l’excel·lent revista trimestral de l’escola. Des d’aquí el meu recolzament i els meus ànims per continuar tirant endavant!

Vet aquí l’article: El racó de la Tàsia

CARTA D’AGRAÏMENT A LA TÀSIA

Estimada Tàsia:

M’ha fet molta il·lusió, encara que també una mica de vergonya (tot s’ha de dir…), veure que en el darrer número del Butlletí hagis fet una ressenya del llibre de poesia que vaig publicar l’any passat. T’agraeixo (us agraeixo) l’atenció i l’interès. M’ha agradat molt el que comentes del llibre (es veu que te l’has llegit amb atenció) i espero que hagis passat una bona estona mentre ho feies.

Això de la poesia (o més ben dit, això d’escriure ratlla sota ratlla) és un fenomen molt capriciós. Et visita quan ella vol, no quan un ho desitja, i durant la temporada que vaig estar de baixa vaig disposar de molt de temps per posar-m’hi i rebre la seva sempre grata influència. Actualment, lamento dir-ho, les seves visites són força escadusseres (espero que no hagi estat una altra víctima de les retallades…)

Compás de espera és un exemple de com qualsevol activitat creativa (en aquest cas, la poesia) ens pot ajudar a fer front a situacions adverses. Espero que a aquells que el llegeixin (no gaires, tenint en compte les xifres de vendes…) els pugui servir de consol o motivació, especialment si es troben en una situació semblant, o simplement d’entreteniment o gaudi estètic. Espero no haver-me possat massa pretenciós, estimada Tàsia…

En qualsevol cas, reitero el meu agraïment.

De tot ronyó!

Antoni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s