Jo confesso de Jaume Cabré

La poesia cal més que mai després d’Auschwitz
Adrià Ardèvol en conversa amb el seu amic Bernat Plensa (Cap. 38)
 
portada del llibre publicat per Editorial Proa

portada del llibre publicat per Editorial Proa

L’estiu passat vaig llegir la magnífica novel.la de Jaume Cabré, reconeguda amb diversos premis (Premio de la Crítica 2012; Premi Crítica Serra d’Or 2012; Premi Crexells 2012, entre d’altres) i pel favor del públic (8ª edició en menys de 2 anys). La casualitat ha volgut que avui 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, publiqui aquesta ressenya en el meu bloc.

Una doble casualitat ja que, a més de la plena coincidència amb la temàtica de la novel.la, també coincideix  amb una dada exposada per l’autor en la seva nota d’agraïments: el 27 de gener de 2011 va donar per definitivament inacabada la seva obra.

Enllaç al vídeo promocional de la novel.la

una imatge de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz el 27 de gener de 1945

una imatge de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz el 27 de gener de 1945

aquesta reproducció del monestir de santa maria del burgal feta per modest urgell té una presència preeminent en la història

aquesta reproducció del monestir de sant pere del burgal feta per modest urgell té una presència preeminent en la història

I de casualitats també en parla el narrador, l’Adrià Ardèvol, erudit, políglota i professor universitari, en la seva llarga carta-testament adreçada a la seva estimada Sara, amb qui comparteix els breus moments de felicitat de la seva vida i molts malentesos.

T’has fixat que la vida és una insondable casualitat? Dels milions d’espermatozous del pare, només un fecunda l’òvul que toca. Que hagis nascut tu; que hagi nascut jo, són immenses casualitats. (…) Si l’itinerari dels nostres gens i després les nostres vides s’haguessin desviat per una altra dels milions de cruïlles possibles, ni s’hauria pogut escriure tot això que vés a saber qui llegirà. Què bèstia.

Una novel.la són paraules, ens recorda en Jaume Cabré en el vídeo promocional de la novel.la. I efectivament, el novel·lista barceloní ha tingut l’encert d’embastar-ne un munt en un magnífic text on s’explora l’origen del mal, la funció de l’art davant l’horror, la vida, l’amor, la mort, la culpa…

Jaume Cabré, escriptor i guionista català (memorable Estació d'enllaç)

Jaume Cabré, escriptor i guionista català (memorable Estació d’enllaç)

La lectura de Jo confesso justifica plenament la cita que encapçala la ressenya. Més enllà de l’horror de l’Holocaust, la novel.la s’endinsa en diverses formes del mal al llarg de la història. Formes que es repeteixen i que es perpetuen davant la mirada astorada de l’ésser humà qui, tan sols en l’artifici literari, pot fer-se una idea cabal de l’experiència viscuda pels altres.

Un dels capítols més emotius és el que recull  la conversa que manté l’Adrià Ardèvol amb en Mathias Alpaerts, un supervivent del camp d’extermini que reclama la devolució del famós violí Storioni en mans de la família ençà de la compra que va efectuar el  pare de l’Adrià a un nazi fugitiu. El relat del supervivent és profundament colpidor i emotiu. Poc importa la veracitat del seu testimoni, la veritat de l’horror s’erigeix durant la conversa de forma aclaparadora.

la història del valuós Storioni, eix vertebrador de les diverses històries de la novel.la

la història del valuós Storioni, eix vertebrador de les diverses històries de la novel.la

En Jaume Cabré confessa que: Podríem dir que aquesta sonata (Sonata n.1 in A minor, Op. 105 de R. Schumann) és el mantell protector de tota l’obra per raons purament simbòliques. Ve’t aquí el 1r moviment:

No goso afegir res d’original al que ja s’ha pogut dir fins al moment sobre aquesta  gran obra. Tan sols comentar que, malgrat les dificultats estilístiques que els lectors no gaire avesats puguin trobar, o la seva gran extensió, que pot desanimar a més d’un, és una novel.la que es llegeix amb passió i delectació. Jo almenys així ho he fet.

La novel.la que narra… i es confessa de Jaume Aulet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s