La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

portada de la 2ª edició de l'obra de Mercè Rodoreda

portada de la 2ª edició de l’obra de Mercè Rodoreda

El mes de març d’enguany ha fet 50 anys de la publicació de La plaça del diamant de la Mercè Rodoreda. La publicació de la novel·la va estar envoltada de la polèmica per la concessió del Premi Sant Jordi, al qual la Rodoreda va presentar el seu text sense èxit. En els diversos pròlegs a l’edició de l’obra en la col·lecció “El Club dels novel·listes” de l’emblemàtica editorial Club Editor de Joan Sales (editor i escriptor del qual també es celebra enguany el centenari del seu naixement) es pot fer un seguiment de les anòmales circumstàncies que envoltaren la publicació de l’obra. Per cert, tothom que estigui interessat en la figura d’en Sales i la seva tasca editorial (deixant de banda la seva novel.la sobre la guerra civil, Incerta glòria) no pot deixar de conèixer l’obra editada per Julià Guillamon Continuar el combat: l’aventura de Club Editor (1955-2011)

Accés a la sèrie de TVE dirigida per Francesc Betriu i protagonitzada per Sílvia Munt i Lluís Homar. Per cert, el director artístic va ser l’Agustí Villaronga…

el rostre de Sílvia Munt sempre estara vinculat amb la figura de la Colometa

el rostre de Sílvia Munt sempre estarà vinculat a la figura de la Colometa, arran de l’èxit de la sèrie de televisió

El mateix Joan Sales, en el pròleg a la 2ª edició de La plaça del diamant, destaca el gran èxit que va gaudir la novel.la de la Rodoreda entre el gran públic i constata el contrast en la unanimitat de la crítica més rellevant en terres de parla catalana  (Joan Fuster, Joan Triadú, Miquel Dolç, J. M. llompart, Llorenç Villalonga…), o fins i tot més enllà (J. Ferrater Mora, J. Agelet i Garriga, Paulina Crusat, Bernard Lesfargues…), amb el silenci dels òrgans locals de publicitat.

Joan Sales i Mercè Rodoreda a la casa del Coll, el 1963

Joan Sales i Mercè Rodoreda (autors d’un intens epistolari publicat recentment) a la casa del Coll, seu del Club Editor i residència de Joan Sales

En el pròleg a la 3ª edició, l’editor incideix de nou en aquesta crítica cap a certa premsa de Barcelona (assenyalant directament els responsables: don Luis de Galinsonga, don José Ramón Alonso, etc…) per haver silenciat el que, des de primer moment, considerà el lleidatà com una “obra mestra” i que, dos anys més tard de la seva publicació, la revista Serra d’Or va proclamar, arran d’una enquesta entre la crítica del moment, com la millor novel·la catalana del darrer quart de segle.

En el pròleg de 1966 corresponent a la 4ª edició, en Joan Sales agraeix als crítics i traductors el seu recolzament, però especialment al públic català per la seva fervorosa acollida. En aquell mateix any, de la qual cosa també se’n fa ressò en Sales en el pròleg, l’autora de Sarrià va rebre el Premi Sant Jordi per la novel·la El Carrer de les Camèlies.

Un dels crítics més elogiosos d’aquella època va ser en Joaquim Molas que parlava de La plaça del diamant com una de les millors novel·les aparegudes en català des de la Renaixenca. El prestigiós crític i historiador de la literatura recull en un assaig, “La irresistible ascensió de Mercè Rodoreda en els anys seixanta”, aparegut en Aproximació a la literatura catalana del segleXX , l’interès i el favor de la crítica catalana envers la novel·la de Rodoreda, desmentint certa visió, que ell considera distorsionada, d’una profunda dissociació entre el fervor popular i el de la tropa crítica i acadèmica.

conjunt d'assaigs de Joaquim Molas, escrits en èpoques i ocasions molt diverses, editats el 2010

conjunt d’assaigs de Joaquim Molas, escrits en èpoques i ocasions molt diverses, editats el 2010

Fins i tot avui, la figura de la Rodoreda compta amb el suport d’un públic molt ampli. De manera que en l’enquesta del diari Ara celebrada per Sant Jordi, la narradora barcelonina es configura com l’escriptora més popular de les lletres catalanes, encara que el títol més destacat d’entre el públic l’assumeix El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo (quantes generacions de lectors hauran arribat a llegir aquesta fantàstica obra en el seu pas per l’escola…).

Independentment de les vicissituds entre la crítica, rellegir La plaça del diamant l’any del 50è aniversari de la seva publicació constitueix un plaer. El text continua sent plenament vigent. Els monòlegs de la Colometa ens acompanyen amb el seu estil líric i punyent alhora, ens descriuen la vida popular i quotidiana del barri de Gràcia i, sobretot, ens il·lustren les dificultats viscudes per tota una generació, especialment per les seves dones, il·lusionada amb la irrupció de la República, i que progressivament testimonien la desfeta que marcarà de forma determinant la vida de molts catalans i catalanes durant massa temps. El crit final de la Colometa a la plaça del Diamant és el crit d’angoixa i desesperació de tota una generació que es lamenta de la joventut perduda i sobreviu a la misèria no només material d’una època encara molt propera.

el crit de la colometa

el crit de la Colometa (1984), escultura de Xavier Medina, ubicada a la Plaça del Diamant

2 responses to “La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

  1. Es un llibre que sempre m’ha arribat molt sobretot a partir del moment en que em vaig casar i vaig anar a viure al barri de Gràcia. Vaig aprofitar per rellegir-lo (crec que tinc també la 22ª edició) quan es va programar en adaptació teatral al TNC l’any 2007 i es potser per això que ara per mi la Colometa te la cara de la Silvia Bel. El que no era coneixedora es de totes les vicissituds que comentes que va “patir” aquesta novel.la. Gràcies

  2. Moltes gràcies a tu, Imma, pel teu comentari. Certament, la Rodoreda és un dels valors literaris més destacats de les lletres catalanes. Una esplèndida narradora, no exempta d’un lirisme intens i commovedor. M’hagués encantat veure la versió teatral del TNC, però no va ser possible…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s