Un mar d’amor: diari d’una doble adopció, de Mercè Vilaseca

portada del llibre: dues mirades netes davant del mar

portada del llibre: dues mirades netes davant del mar

Acabo de llegir el relat de la Mercè (companya de feina al Departament d’Ensenyament i antiga vicepresidenta de la Federació d’Associacions per a l’Adopció de Catalunya_FADA) i no m’he pogut sostreure’m a una agredolça sensació de melangia. La Mercè ens explica d’una forma planera i tendra les seves experiències, no sempre fàcils, com a mare de dos nens del Marroc: el Pol Nabil i la Paula Soumiya.

Jo també sóc pare adoptant, encara que de dues nenes xineses (la Mar Haibo i la Laura Lilan) en dos viatges diferents, i més d’un cop, llegint el llibre,  he vist reflectida la nostra pròpia experiència com a pares adoptants en les vicissituds que la Mercè recull en el seu diari. Un mar d’amor comprèn dos viatges al Marroc entre desembre de 1999 i gener de 2011 (curiosament, nosaltres iniciàvem el nostre primer viatge a la Xina quan la Mercè i el David retornaven amb els seus dos fills a Catalunya), i el seu retorn a casa i posterior adaptació.

L’adopció constitueix una experiència fonamental en les nostres vides, com qualsevol altra forma de paternitat o maternitat que es pugui viure. Ni millor ni pitjor que d’altres, però certament amb unes particularitats significatives. En la majoria d’ocasions, el procés d’adopció va acompanyat d’una ferma voluntat de ser pares que no sempre es veu acomplerta biològicament. És una experiència que, en molts casos,  parteix d’una frustració inicial, la qual cosa implica, d’una banda, la superació d’aquesta mancança, i, d’ una altra, la impressió d’un caràcter ferm i obstinat en els progenitors.

El relat de la Mercè n’és un exemple destacat, d’aquesta obstinació i d’aquesta fermesa de caràcter que acompanya sovint els processos d’adopció. En el cas de la Mercè i el David aquests trets són posats a prova en múltiples ocasions, a causa de diversos contratemps i malentesos que obliga la parella a no decaure en el seu ferm desig de ser pares.

A més d’explicar detalladament el procés d’adopció al Marroc i de l’adopció en general (en aquests darrer sentit, el relat va acompanyat d’uns interessants i aclaridors annexos), la Mercè dóna a conèixer al lector les seves vivències i impressions més íntimes com a mare. Resulta molt emotiu poder reviure amb la Mercè els moments en què coneix i agafa en braços per primer cop els seus fills, així com els delicats moments en què l’estat de salut de la Soumiya manté en alerta constant els seus pares. En aquest sentit, la Mercè es mostra completament generosa i extremadament continguda per no incórrer en un excés de sentimentalisme, cosa força freqüent en alguns d’aquests relats de tipus autobiogràfic.

Mercè Vilaseca, mare adoptiva d'un nen i una nena del Marroc

Mercè Vilaseca, mare adoptiva d'un nen i una nena del Marroc, autora del llibre i d'articles sobre l'adopció, com aquest

Convido tothom a conèixer de primera mà una de les experiències més apassionants en la vida de qualsevol persona: l’experiència de la paternitat. Experiència que tan sols comença, en els casos de l’adopció, amb el viatge a la recerca de les criatures (sense incidir en els llargs i costosos preparatius), però que té una continuïtat en el dia a  dia de la criança. Un mar d’amor constitueix un testimoni exemplar d’aquesta experiència per la seva claredat i generositat. Un mar d’amor, que també es podria haver subtitulat Un mar d’obstacles que la ferma voluntat dels pares del Pol i la Paula van aconseguir vèncer finalment, és així el testimoni colpidor i emotiu de la consecució d’un somni: ser pares i poder oferir una llar d’amor i dedicació a dues criatures que de ben segur han anat a parar a les millors mans possibles. Enhorabona, Mercè! Tant per la teva família com pel teu deliciós testimoni.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s