Intocable d’Eric Toledano i Olivier Nakache

Intocable: una pel.lícula protagonitzada per François Claudet i Omar Sy

Intocable: una pel.lícula protagonitzada per François Cluzet i Omar Sy

Si ets un multimillionari tetraplèxic, deprimit per la mort de la teva dona i per un accident que t’ha sotmès a una cadira de rodes de per vida, tens dues opcions quan has de seleccinar un nou assistent personal: triar un candidat insípid com els que has tingut fins al moment i que et farà sentir que ets un pobre malalt o aventurar-te amb un emigrant de la banlieu que acaba de sortir de la presó i que no tindrà compassió de tu. Phillipe, el multimillionari tetraplèxic, opta per aquesta segona opció que li brinda l’atzar, i no s’equivoca.

A Intocable conviuen tant la música disco dels Earth, Wind and Fire com la música clàssica de Vivaldi

En Driss, un senegalès imponent, malparlat, inculte i violent accepta el repte, amb tota mena de recances inicials, perquè l’atzar també li ha jugat una mala passada. La relació que s’estableix entre aquests dos homes acaba consolidant-se en una amistat i un revulsiu fonamental en la vida d’en Phillipe, fart de l’autocompassió i de la pietat dels altres. Descobreix que en Driss el tracta d’igual a igual malgrat les grans diferències que els separen, no només les físiques, sinó també culturals i socials. En Driss, Phillipe descobreix un diamant en brut que li obre finestres a una vida a l’aire lliure del carrer, lluny de les convencions tancades i encorsetades de l’alta societat.

Intocable constitueix un cant a l’optimisme, a les ganes de sortir-se’n i a l’amistat i la diversitat. La música és esplèndiada, tant les versions modernes de música negra com les versions de música clàssica que s’hi interpreten. Ara bé, és possible una amistat desinteressada entre un multimillionari malalt i un jove sa i fort que viu en la marginalitat? Segons l’experiència dels personatges reals en què s’inspiren en Toledano i en Nakache sembla que sí, però no deixa d’originar alguns dubtes (em mostro així de desconfiat…)

Malgrat que la pel.lícula ens va agradar i vam passar una bona estona, personalment no em vaig poder sustreure d’un cert malestar: alguna cosa no acabava de rutllar…  Els cinc primers minuts engresquen a qualsevol i el desenvolupament no decau, amb múltiples situacions divertides i hilarants, fins a un happy end no del tot versemblant.  L’Omar Sy està inconmensurable, però trobo que té un protagonisme excessiu i, en ocasions, s’acosta massa a la caricatura. Quan al final, amb els títols dels crèdits, vaig veure un moment els personatges reals en què s’inspira la història, vaig preguntar-me: per què s’ha optat per canviar el personatge de l’assistent? per què no s’ha respectat la figura del magrebí original? No hagués esta molt més encertat respectar la raça i els trets físics del personatge real en benefici d’una major versemblança de la bella història que s’està explicant?

Trobo que la pel.lícula val la pena, almenys per a nosaltres que no acostumem a sortir gaire. Tanmateix, també trobo que les crítiques són excessivament generoses per a una història que et fa riure, però que també passa de puntetes davant alguns temes més delicats. Potser el problema precisament d’aquesta història rau en el fet que està basada en fets reals i no és pura ficció…

NOTA: L’atzar ha volgut que aquest diumege al matí hagi escoltat l’entrevista de Jordi Duran a Isidre Esteve en el seu programa de cap de setmana Maneres de viure a COMRàdio. El pilot català dón un exemple de com afrontar una situació adversa semblant a la d’en Phillipe d’Intocable.

Us deixo l’enllaç del blog del programa: Entrevista fragmentada

4 responses to “Intocable d’Eric Toledano i Olivier Nakache

  1. Esplèndida critica, de veritat. I crec que la teva observació a propòsit del canvi de protagonista es perfecte i resumeix les raons per las quals no es una gran pel•lícula.

  2. Gràcies per la teva habitual bona consideració. Jo acostumo a riure molt amb les teves crítiques en el teu blog, on mostres una esmolada ironia, sempre engrescadora i agraïda. Fins aviat!

  3. Dons jo continuo pensant que es una bona pel.licula i que justament ens mostra el que el director volia mostrar. De vegades penso que volem ser molt transcendents i per aixo posem el llisto de las coses molt alt. Jo particularment vaig passar una molt bona estona i crec que el fet de canviar la nacionalitat d’en Driss en la ficció ho compensa sobradament la actuació d’en Omar Sy. De fet està basada en fets reals però no ha de ser la realitat no?
    Salutacions,

    • I tant, Imma… El cas és que la pel.li et fa passar una bona estona i, si en algun moment desperta alguna recança, queda completament compensada per l’excel.lent música que s’hi pot escoltar. Porto uns dies que se m’ha despertat un interès inusitat per la música disco dels anys 70, especialment per Earth, Wind and Fire (esplèndids els 5 minuts inicials d’Intocable, oi?).
      I molt bones vacances!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s