Parada obligatòria de Joan Barril

Comença el temps de les coses petites i dels temps llargs.

novel.la de Joan Barril, guanyadora del Premi Ramon Llull 1998

novel.la de Joan Barril, guanyadora del Premi Ramon Llull 1998

Un home de mitjana edat pateix un accident de trànsit i ha de romandre immobilitzat durant uns mesos a l’hospital. La parada obligatòria del protagonista, en un món de vertigen i moviment continus, li serveix per replantejar-se la seva vida fins al moment i encarar el futur amb una nova visió del món que l’envolta. El protagonista és un professor d’economia d’un cert èxit i reconeixement, fill d’una època on els somnis de llibertat constituïen la principal bandera, somnis que es van bandejar en favor d’una vida pròspera i acomodatícia.

Estructurada en diversos monòlegs no gaire llargs, separats de tant en tant per fragments del seu historial mèdic i en d’altres ocasions per cites d’autors clàssics, assistim a un seguit de reflexions, somnis, converses amb diversos personatges que el visiten (dona, fill, amant, amics, personal de l’hospital, veïns d’habitació…) que serveixen per rememorar el seu passat i conèixer la seva particular visió de la vida. De fet, la novel·la amaga en aquesta necessitat de passar comptes amb el passat i de reinventar-se de nou a partir d’una desgràcia, una mena de  teoria del coneixement a partir del dolor. I no em refereixo només al dolor físic, sinó a l’espiritual que implica tota renúncia i transformació en busca de la felicitat.

A l’intermedi de la vida ens sentim més vas que no pas font, diu en un determinant moment el protagonista. Un vas que l’atzar revela com a fràgil i trencadís i que està mig ple de líquid subministrat la majoria de vegades pel contacte amb els altres. Un vas que mai no està ple i el valor del qual radica precisament en la seva capacitat de contenir encara més i nou líquid. De tota manera, aquest vas s’haurà de tornar a omplir amb nous ingredients que el protagonista redescobreix en la seva aturada: la humilitat, la capacitat de reconèixer-nos com a una mica ignorants o mai com a prou savis, la capacitat de renúncia, les coses petites, els temps llargs…

Escrita amb un estil eminentment líric, el text està ple de sentències al voltant de la mort, el matrimoni, la sabiduria, la felicitat… Novel·la apta per a esperits sensibles que defugen el garbuix de l’acció i de l’aventura i disfruten de la navegació a vela més que de la de motor.

He decidit començar el meu bloc amb la ressenya d’aquesta novel·la, guanyadora del premi Ramon Llull 1998 i editada per tant ja fa uns anys, perquè així ho vaig anunciar en el comiat del LEPISMA SACCHARINA. Penso que recull força bé la necessitat de replantejar-se la vida quan vius un llarg període d’aturada. A partir d’ara continuaré amb un seguit de ressenyes de llibres que he llegit durant aquest estiu i que han estat recomanacions d’algunes de les persones que vau col·laborar amb els vostres comentaris en el bloc anterior.

2 responses to “Parada obligatòria de Joan Barril

  1. Aprofitaré l’honor de ser el primer a aquest nou blog teu. El llibre sembla interessant i molt adient i la ressenya molt útil i de bon llegir. Felicitats!

    • Moltes gràcies, Jose Luis, pel teu cop de mà. Com hauràs comprovat, el disseny del blog s’inspira en el teu… Restem en contacte i aviat et demanaré noves recomanacions musicals (malgrat que els teus comentaris eren de conya, ahir vam estar mirant a casa Fantasia de Disney…)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s